No és clar si la breu aparició de Puigdemont a Barcelona ha estat un moviment polític, però per descomptat ha funcionat perfectament com a espectacle. A hores d'ara, no hi ha dubte que l'objectiu del seu retorn a terra català no era la breu aparició davant dels seus fidels sota l'arc del triomf. Tampoc no ho ha fet, com es creia, per boicotejar momentàniament la investidura de Salvador Illa. Ben al contrari, l'exercici de prestidigitació i escapisme era, sens dubte, un fi en ell mateix. Es tractava, pel que sembla, de demostrar que l'expresident és sagaç i esmunyedís; capaç de despistar les policies espanyola i catalana, igual que entrava i sortia dels museus, sense ser mai descoberta, la pantera rosa. D'acord. Ja ningú no li pot negar aquesta virtut. Ha fet el truc i li ha sortit bé. El públic aplaudeix. Més complicat és trobar el sentit polític de tota aquesta performance .
